No ploris Cocollona!

Passeges tranquil·lament per sobre l’Onyar, per sobre d'un dels molts ponts de la ciutat i, de sobte, un xiulet semblant al vent quan llisca pel canal del riu, et paralitza les extremitats i et posa els pèls de punta. Atura't i estigues molt atent, perquè podries ser un dels molts pocs que ha vist volar o nedar a la Cocollona.

Riu Onyar. Font: Beu-te Girona.

Que qui és La Cocollona? Fa molts anys en el barri del Mercadal hi havia un convent de monges clarisses, a l'interior d'una cel·la fosca situada per sota del nivell del riu, hi havia tancada la Rosalia, una monja novícia.

La llegenda explica dues versions del perquè del seu tancament. Hi ha aquells que defensen que Rosalia no es portava bé amb les seves companyes i els hi recriminava tot el que feien. D’altres, aquells de cor més romàntic, expliquen la versió que Rosalia va ser enxampada per la mare superiora escapant-se de nit per reunir-se amb el monjo franciscà del Convent de Sant Francesc.

Catedral de Girona. Riu Onyar. Font: Beu-te Girona.

El temps allà dins era etern, i el seu cos, de mica en mica, es va anar adaptant a la dolenta situació. Amb la humitat li van començar a sortir escates, i per poder-se escapar a través de la finestra que donava al riu, li van créixer dues ales a l’esquena. Així, la Rosalia es va convertir en un ésser mai vist, una mena de cocodril-papallona, d’aquí esdevé el nom de Coco-llona. Un ésser condemnat a viure amagat i a sortir del seu cau quan ningú la pogués veure.

Gironins i gironines, ara ja esteu informats, si un dia en travessar l’Onyar us cauen algunes gotes i el cel brilla de blavor, no us estranyeu, són les llàgrimes de la Cocollona que plora de tristesa i dolor.

T’agrada escriure, et coneixes la ciutat de Girona millor que ningú, o simplement vols compartir amb nosaltres una experiència/anècdota?. Avui hem estat nosaltres qui t’hem salvat la tarda, demà també pots fer-ho tu.